dilluns, 21 de març del 2011

Oslo

Akershus Festningsverk  










Badia d'Oslo







Aquest cap de setmana ha tocat Oslo!

Varem partir divendres a primera hora amb tren i 4 hores
després ja estavem pul·lulant pel centre d'Oslo.

El viatge, més que llarg es va fer curt entre xerrades, dormides i bromes.

Oslo també té la mar aprop, i està sobre un fiord 
(tot i que no és espectacular com els fiords del 
nord de Noruega).



El centre d'Oslo és bastant petit, i amb un dia
A dins Akershus Festningsverk

pots visitar bastantes coses.


La fortalesa d'Akershus és un dels llocs que més
me va agradar. És l'antiga ciutat amurallada
de carrerons estrets, canons i molta història al darrera.

La badia en si també és molt xula, i ara que el gel
AHO: Arkitektur Høgskolen 
comença a desapareixer ja comença a estar
plens de ferris que van amunt i avall.

Com a les seves veïnes escandinaves, té uns quants
carrers comercials plens de gent gastant, gastant
i gastant.

També varem tenir temps per visitar l'Escola
d'Arquitectura i visitar uns amics de Barcelona
que també estan allà d'Erasmus. Una de les
Escoles més interessants que he vist!

I el dissabte, amb una mica de ressaca noruega 
(no molta, que és extremandament car sortir de 
festa a Oslo) no podiem deixar de visitar l'Opera 
de Snøhetta, interessant per dedins però molt més
divertida per defora.

Karl Johansgate
Varem visitar moltes més coses, però no caben tantes fotos, així que per ara he penjat aquestes
sis.

Al arribar a Stockholm vam celebrar el viatge
amb una gran festa, obviament!









Operaen





















dimecres, 9 de març del 2011

Mösko

Fa un parell de setmanes vam anar a fer una torrada 
enmig d'un arxipèlag d'illes!


Varem haver d'agafar un tren durant una hora i mitja, després vam anar mitja hora en bus i finalment, després de una hora més de caminar varem arribar a la illa de Mösko... on ens havien dit que hi havia una petita barbacoa amagada entre els arbres.


I així va ser! Varem fer una torrada a un lloc increïble a 4ºC baix zero, però amb el foc a devora.
Curiosament hi havia una cadira gegant, esperant que algú s'hi assegués una estona.


Supòs que quan faci més bon temps hi tornarem, però segur que no serà tan exòtic com aquesta vegada!